Michael Faraday és un dels grans noms de la història de la ciència, però no va començar la seva vida envoltat de laboratoris ni universitats. Va néixer a Londres el 1791 en una família humil i va rebre poca educació formal. De jove va treballar com a aprenent d’enquadernador, una feina que li va permetre llegir molts dels llibres que passaven per les seves mans.
Aquelles lectures van despertar el seu interès per la ciència. Faraday assistia a conferències sempre que podia i, el 1812, va escoltar diverses xerrades del químic Humphry Davy a la Royal Institution. Va prendre apunts detallats, els va enquadernar i els va enviar al mateix Davy. Poc després, va aconseguir entrar a treballar al seu laboratori.
A partir d’aquí, la seva carrera científica va ser extraordinària.
Faraday va investigar química, electricitat i magnetisme, però el seu descobriment més important va arribar el 1831: la inducció electromagnètica.
Fins aleshores ja se sabia que un corrent elèctric podia produir un camp magnètic. Faraday es va preguntar si també podia passar al revés: podria un camp magnètic generar electricitat?
La resposta era sí, però amb una condició important. Un imant quiet al costat d’un cable no genera un corrent continu. En canvi, si l’imant es mou respecte al conductor, o si el camp magnètic varia, apareix una tensió elèctrica.
Aquesta és la base de la inducció electromagnètica.
Faraday ho va demostrar experimentalment movent imants i bobines de fil conductor. Quan el flux magnètic canviava, es generava corrent elèctric. Amb això havia descobert el principi fonamental dels generadors elèctrics.
Un generador modern funciona, en essència, amb la mateixa idea: una turbina fa girar un imant o una bobina i aquest moviment produeix electricitat. Tant és si la turbina gira gràcies al vapor d’una central nuclear, a l’aigua d’una presa o al vent d’un aerogenerador. El principi físic continua sent el que Faraday va descobrir fa gairebé dos segles.
També va fer experiments que van conduir al desenvolupament dels primers motors elèctrics. En un motor passa, simplificant molt, el procés invers: l’electricitat crea camps magnètics que produeixen moviment.
Això significa que bona part del món modern depèn directament dels principis descoberts per Faraday. Generadors de centrals elèctriques, motors industrials, electrodomèstics, ventiladors, ascensors, cotxes elèctrics i aerogeneradors utilitzen fenòmens electromagnètics relacionats amb el seu treball.
Faraday tenia, però, una particularitat notable: les seves matemàtiques eren limitades comparades amb les d’altres grans físics. Pensava sobretot mitjançant experiments i intuïcions físiques. Més tard, James Clerk Maxwell convertiria moltes d’aquelles idees en les equacions matemàtiques de l’electromagnetisme.
Michael Faraday va morir el 1867. No va inventar l’electricitat, evidentment, però va descobrir una de les maneres més importants de produir-la i transformar-la en moviment.
Cada vegada que un generador produeix electricitat o un motor elèctric comença a girar, hi ha una mica del llegat de Faraday en funcionament.